Qui sóc?
Em dic Sergi i sóc un estudiant d'educació social de la UB. Estic interessat en aprendre moltíssimes coses del passat, present i futur. M'agrada aprendre dels altres i també que els altres aprenguin de mi.
Em dic Sergi i sóc un estudiant d'educació social de la UB. Estic interessat en aprendre moltíssimes coses del passat, present i futur. M'agrada aprendre dels altres i també que els altres aprenguin de mi.
El perquè d'aquest títol
" Benvinguts al teatre de la vida", ha estat una frase molt interessant que he descobert avui. Per mi aquesta frase representa la vida. En una obra teatral ,entre d'altres coses, hi ha actors, actrius, guions, sentiments ,accions, amor, odi... i així fins omplir el blog sencer de paraules… gent i accions que succeeixen dins del teatre.
Si
hagués de descriure el meu pensament sobre la vida seria aquest:
tots vivim una vida, aquesta és el teatre, i tots som actors i
actrius. A vegades seguim uns guions que ens donen les persones que
ens manen(caps ,
professors,
polítics...)
i, tot i que no ens agradi, ho fem, actuem perquè no tenim més
remei. D'altres vegades som lliures ,deixem
el guió de costat i arriba la improvisació,
què és quan sortim nosaltres
mateixos, el nostre jo veritable i sincer. La transparència.
En les dos maneres d'actuar apareixen sentiments i accions, però la
gran diferencia és que en una som lliures
i en l'altra estem condicionats i marcats a fer allò que
no faríem si poguéssim decidir.
En Aquest blog intentaré fer reflexions personals sobre mi mateix i sobre temes que consideri importants a reflexionar.
M'agraden molt les reflexions que has fet en aquesta primera entrada del teu blog, les trobo molt interessants. Sobretot la metàfora del teatre i la vida.
ResponEliminaJo no ho havia pensat mai però, malauradament, sí que és veritat que molts cops estem actuant, però no per voluntat pròpia. No obstant, sóc una persona la qual estima la transparència de les persones, és a dir, que es mostrin tal i com son, sense màscares.
Crec que el teatre hauria de limitar-se a fer-se en aquest, i no a la vida real...però, també estic d'acord amb tu...que ens agradi o no, sovint hem d'actuar.
Però jo intentarè actuar el menys possible a la vida ja que prefereixo improvisar i mostrar-me tal com soc, que és el que em diferencia de la resta.
:)
Estic totalment d´acord, només un incís, és aquest teatre com tu dius, és per viure cada dia, ja que la funció s´hi ha d'aprofitar, perquè passa molt depresa.
ResponElimina